Algunes preguntes orientatives, en relació amb allò que hem vist a classe aquests dies:
1. Quin tipus de tècnica artistica han emprat? Respon a alguna de les considerades tradicionalment com a belles arts? (Components, tipus d'art..)
2. Podem aplicar el concepte de mimesi? Fins a quin punt i segons quina accepció?
3. I de bellesa?
3. Ens diuen qualque cosa? Què?
4. Provoquen alguna emoció o sensació? Quina?
5. L'artisticitat es troba a la voluntat o intenció de l'artista, la interpretació del públic o del crític, el missatge?...
Ànim.
Opino que sería interesante saber algo más sobre los artístas y su trabajo para poder así tener una idea. Yo por mi lado me visto consultando en internet para saber en que se inspiran los artísta, en este caso Juan Muñoz y Francesc Torres,y me ha servido para entender de alguna manera sus obras.
ResponderEliminarDe todas meneras no era igual la intención del maestro que tuvieramos esa información, me gustaría saberlo.
Currusca y María de LLuc
1. Quin tipus de tècnica artística han emprat? Respon a alguna de les considerades tradicionalment com a belles arts? (Components, tipus d'art..)
ResponderEliminarTotes dues són instal•lacions, on és tan important l’espai com el que s’exposa. L’obra de Juan Muñoz, tractant-se d’escultures, és la que probablement respongui millor a allò que es considera com a belles arts tradicionalment.
2. Podem aplicar el concepte de mimesi? Fins a quin punt i segons quina accepció?
En el cas de l’obra Many Times, de Juan Muñoz, sí que podríem parlar de mimesi, tot i que s’hauria de matisar que no és aquesta la seva funció, sinó que la mimesi és només un recurs. És evident que l’artista no vol representar la figura humana tal i com és, ja que les figures de l’obra no tenen peus ni pupiles i són monocromàtiques. Així doncs, sembla que la seva intenció és la de recrear un espai ple de cossos deshumanitzats que omplen l’espai però al mateix temps creen una sensació de buidor i soledat, ja que les figures semblen interactua i parlar entre elles, però només hi ha silenci ( a no ser que la instal•lació original estigui acompanyada d’efectes sonors). La disposició sembla pensada perquè l’observador pugui caminar entre elles.
Tal volta seria més difícil parlar de mimesi a l’obra de Francesc Torres, que sembla tenir un caire més abstracte. Podríem parlar d’una al•legoria de la força, del poder, de la capacitat de destrucció i de la fragilitat, on una gran apisonadora esmicola sense cap dificultat milers de botelles de vidre. Resulta també interessant veure com només mirant la imatge de la instal•lació ja provoca un posicionament de l’espectador a un dels dos costats, de ser la persona que controla aquell poder de destrucció.
3. I de bellesa?
A cap de les dues imatges es pot parlar de bellesa en el sentit tradicional. Ni les figures de Juan Muñoz responen a un cànon de bellesa ni podem observar bellesa en una apisonadora i unes botelles. No en el sentit estricte i formal, però si en el concepte i en les sensacions que produeixen en l’espectador. És inevitable que aquestes imatges evoquin o produeixin noves imatges a qui les observa i aquí està la seva bellesa, en la capacitat d’evocació.
4. Ens diuen qualque cosa? Què?
Sí, com ja he comentat abans una sembla parlar de la soledat i, possiblement, sigui una crítica a la societat actual, on el frenètic ritme de vida fa que ens trobem sempre envoltats de persones amb les quals no tenim cap mena de contacte i que són per a nosaltres com estàtues o objectes inerts.
La segona podria parlar de la facilitat que tenim per a la destrucció. Mentre que la creació de les botelles i la seva col•locació pot suposar un dur treball, la seva destrucció resulta molt senzilla i és pot dur a terme ben ràpidament. És, sota el meu punt de vista, una metàfora sobre la fragilitat de les coses, la dificultat de crear-ne de noves i que estiguin en harmonia i, com a contrast, la facilitat que tenim per a la destrucció. Tothom és capaç de destruir, però no de crear.
5. Provoquen alguna emoció o sensació? Quina?
La instal•lació de Juan Muñoz provoca soledat, curiositat i, al mateix temps, una certa angoixa.
La instal•lació de Francesc Torres un cert sentiment de poder i superioritat, de força per destruir.
6. L'artisticitat es troba a la voluntat o intenció de l'artista, la interpretació del públic o del crític, el missatge?...
És una combinació de totes. Hiha artisticitat a l’intenció de l’artista, però evidentment també n’hi ha a l’observador, que treu les seves pròpies conclusions i experimenta unes sensacions diferents segons el que representen per a ell les obres. No tothom veurà o experimentarà les mateixes sensacions a l’hora de contemplar-les, per la qual cosa tenen la seva part de “creadors”.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarPer a Currusca i Mª de Lluc
ResponderEliminarEncuentra primero, busca después (Jean Cocteau, Journal d’un inconnu)
Molt completa la resposta de Toni. La instal·lació de F. Torres es diu El continente de cristal.
" El continente de cristal" o " Un mundo de cristal" todo está en vías de destruirse si no le ponemos remedío pronto, hay que actuar rápido y con constancia y educar a nuestros hijos para que les quede algo a sus hijos nuestros nietos.Por cierto encontraré primero y buacaré después ok maestro.
ResponderEliminarCurrusca.