EXPRESSIONISTES ALEMANYS 1900-1930

Esperem que la sortida didàctica, almanco hagi suposat una nova forma d'apropar-se a l'art contemporani. En principi ens interessa més el mètode (veure fitxa) que no el contingut (informació sobre l'Expressionisme es pot trobar fàcilment), que s'intenti apreciar i valorar el que veïm a partir de la pròpia experiència i aprofundir a poc a poc, perdent la por de visitar un museu o una exposició. Naturalment veure les obres en directe és molt diferent que a través de fotografies. Pensam que el contingut era assequible: avantguarda històrica de fa més de setanta anys, pretensió antològica, caràcter pedagògic de la mostra, exemples figuratius... Hi havia absències de figures importants (Kandiski i Klee al Blaue Reiter; més Dix o Grosz a la Nova Objectivitat...). La dificultat possiblement vingui a partir de les propostes abstractes i derivats (informalisme, conceptual...), d'altres tendències de procedents de les segones avantguardes com el pop o el minimal i de manifestacions més complexes com ara performances o instal·lacions. Però de tot això, ja en parlarem.
Aprofitant aquesta exposició presentam dos tipus de materials: 1) relacionats amb l'extensió de l'expressionisme amb altres manifestacions artístiques com el cinema, la dansa o el teatre; 2) en connexió a la vigència de l'Expressionisme a l'art contemporani a través de dues exposicions, que podeu veure al Palau Solleric (i que suposen la continuïtat lògica de la nostra sortida artística)

1A. Expressionisme i cinema.
El gabinet del doctor Caligari (1919) R. Wiene.

1B. Expressionisme i dansa
Mary Wigman


2A. Com dèiem, al Solleric hi ha dues exposcions força interessants: Maria Carbonero 1985-2010 i On roman l'esperit. Totes dues són molt vàlides per a fer el comentari. La primera (Planta noble) és centra en l'obra pictòrica dels darrers quince anys d'aquesta artista mallorquina -artista de l'any per al Govern balear-. Es tracta de retrats de dones de grans dimensions força impactants que, al meu entendre, tenen una gran afinintat estilística amb certes tendències de l'expressionisme. Hi trobareu material complementari a la web, a més del catàleg.

La segona exposició (planta baixa) és una proposta de comissari, per dir-ho d'alguna manera. Es tracta d'esbrinar una experiència espiritual de caràcter laic - estètica?- a través de la contemplació d'una sèrie d'escultures d'artistes contemporanis acompanyades de l'audició d'una selecció de temes musicals -religiosos, fonamentalment- i la lectura d'una sèrie de frases tretes de diverses tradicions religioses, aferrades a les parets i convenientment il·luminades. La connexió amb l'exposició que varem veure s'estableix precisament pels autors absents, particularment Kandinski (De l' espiritual en l'art) i la seva concepció de l'art com a expressió d'una necessitat interior a través de colors i formes (en el cas de la pintura) que transmeten les emocions més profundes, com passa amb la música, a qui el contempla. La proposta és ambiciosa. El recorregut invita al silenci, a la lentitud, a la contemplació... Aconsegueix el seu objectiu? Interessant aspecte per debatre en classe.