1.Escassa varietat: bàsicament, dues exposicions, la de El color succeeix (sobre Carlos Cruz-Diez) al Museu March d’Art espanyol contemporani (6) i la de Power-Food (Antoni Miralda) al Museu Es Baluard (7). Només una persona es decideix per l’exposició de Mapplethorpe, també al Museu Es Baluard, i una altra, per l’antològica de Adolf Mucha al Gran Hotel, que no és pròpiament una exposició d’art contemporani, com ja s’havia comentat a classe. Em sembla curiós que tenint almanco tres exposicions al Museu del Baluard, i dos d’elles de figures importants i reconegudes com Kiefer i Mapplethorpe hi hagin suscitat tan poc interès. I possiblement amb relació al interès, sigui el no haver estimat considerar altres tipus d’exposicions a llocs com Centre Cultural Sa Nostra, Palau Solleric, Sala Pelaires o Galeria Ferran Cano, per posar uns quants exemples.
2.Mirada superficial (amb excepcions). Record la cita de Bruno Munari al començament de l’esquema: només es veu el que se sap. Es veritat que per a molts dels alumnes ha estat la primera vegada. Sí, però això ho justifica? Es tractava d’entrar a un espai expositiu contemporani i mirar, experimentar, analitzar. Sembla per allò escrit, que l’experiència no ha estat malament (bàsicament es recullen sensacions i aquestes van de l’escepticisme i la sorpresa a l’agradabilitat) però que s’ha sortit quasi igual de com s’ha entrat. Què ha quedat? Què se sap ara de l’art cinètic? És una aportació interessant per a l’art contemporani?, És el mateix color-llum que color-pigment?, Què aporta o qüestiona l’exposició de Miralda i amb quines corrents artístiques es relaciona? Què aporta la fotografia de Mapplethorpe a la fotografia contemporània?, etc. Miram i ens qüestionam i si no sabem, ens informam, demanam, indagam, plantejam més preguntes... i així enriquim la nostra mirada. Hi manquen aportacions de caire formal i de contextualització de les exposicions.
3.A penes fonamentació de les impressions-afirmacions. Si ens ha agradat, per què? I si no, per què no? I no val dir que no s’entén, ja que és obligat fer un esforç de comprensió o, almanco, d’indagació, de recerca d’una explicació.
4.Manca d’esperit crític. Quasi tots els comentaris han estat molt complaents amb les exposicions-artistes. Això és real o és por a manifestar el que pensa cadascú? Per exemple: Què hi ha de la relació entre la informació escrita que es proporciona i l’exposició en sí?, Es podrien haver organitzat les diferents exposicions d’altra manera?, Quines obres són realment de Miralda a Power-food?, Per què treballar i experimentar sobre la llum i el color? etc.
5.INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA:
http://www.cruz-diez.com/espanol/
http://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Cruz-D%C3%ADez
http://www.imageandart.com/tutoriales/historia_arte/cinetico.html
http://www.arqhys.com/arquitectura/arte-cinetico.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Arte_cin%C3%A9tico
http://es.wikipedia.org/wiki/Arte_%C3%93ptico
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0042734
http://w3art.es/06-07/2009/02/power_food.php
http://es.wikipedia.org/wiki/Robert_Mapplethorpe
http://www.enfocarte.com/7.32/kiefer/kiefer.html
